Resultats de la cerca

Definició Són anomenades presentacions fetals anòmales les diverses collocacions anòmales que el fetus pot haver adoptat en el moment del part, de manera que la zona del cos orientada cap al canal vaginal no és la regió superior i posterior del cap o occípit, com s’esdevé habitualment Així, la sortida del fetus per via vaginal pot ésser dificultosa o impossible Causes i tipus Les presentacions fetals anòmales es produeixen quan en el període prepart el fetus no s’encaixa adequadament Durant una gran part de l’embaràs el fetus es pot moure en diversos sentits a l’interior de l’úter tot…

Els petits indicis de recuperació que des de fa ja alguns anys permeten albirar el final de l’actual crisi econòmica semblen tenir, almenys de moment, una repercussió molt petita en la dinàmica de la població espanyola, en general, i catalana, en particular Síntesi d'indicadors demogràfics Països Catalans, 2015-2016 Així, i encara que el terme estancament a què es feia referència en els articles dels darrers anys continua sent la millor paraula per a definir la manca de dinamisme demogràfic del nostre país, s’observa un canvi en la tendència demogràfica catalana, que els darrers anys havia…

Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les…

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc

Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950

Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la…

És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de…

El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila