Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
pena corporal
Dret penal
Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos
tombeau
Música
Peça instrumental o conjunt de peces amb caràcter de lamentació que rememoren la mort d’una persona a la qual reten homenatge.
Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta…
soggetto cavato
Música
Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.
Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises
esteroide
Bioquímica
Farmàcia
Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una cadena lateral o unes quantes.
Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de cadira En augmentar el…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien…
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals, als pilons…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre…
superfície de sustentació
Transports
Ala o ales i altres plans d’una aeronau sobre els quals és exercida la força de sustentació.
Quan és referida a l’ala o a les ales, hom l’anomena també superfície alar
ritmita
Geologia
Successió sedimentària composta per una alternança repetitiva de dues o més litologies i produïda per un procés cíclic.
Entre els exemples més característics hi ha les turbidites submarines i les varves glacials o glaciolacustres
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui…