Resultats de la cerca

Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies de caràcter…

Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges tortosins 1980 El…

Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic de la…

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la seva…

Realitzà els estudis superiors a la Universitat Balear Fou professor de teologia a la Universitat de Barcelona 1795 i, el 1800, fou nomenat paborde de la seu de Mallorca Fou director de la Casa d’Expòsits Pel que fa a la seva tasca de recerca, és considerat el primer investigador de la història de Santa Maria del Camí Mallorca A l’Arxiu del Regne de Mallorca es conserven dues de les seves obres Coanegra i Baratillo També és autor de la Miscelánea del Archivo del Real Patrimonio , que es troba a la Biblioteca de la Real, i d’un estudi sobre la basílica paleocristiana de Son Fiol, a Santa Maria…

En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit…

L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’…

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’història de l’art, el 1975 s’incorporà a la Fundació Joan Miró  com a ajudant de conservació El 1976 ocupà el càrrec de conservadora de la mateixa institució i, del 1980 al juliol del 2017, en fou directora Dugué a terme una tasca de difusió de l’obra de Joan Miró, del qual comissarià diverses exposicions i, seguint una de les directrius de l’artista, consolidà la Fundació com un centre d’estudi i d’impuls dels artistes contemporanis, orientació especialment reflectida en l’Espai 13 El 2017…

Llicenciat e n història de l’art per la Universitat de Barcelona i en dramatúrgia i direcció teatral per l’Institut del Teatre, on imparteix la docència des del 2006, té també el màster oficial en estudis teatrals S’inicià com a director, però posteriorment s’ha centrat en la creació de textos propis, que generalment dirigeix Ha estrenat Casa Calores 2007,  El factor Luxemburg 2007,  Lluny de Nuuk 2010, premi Crítica Serra d’Or 2011,  Red Pontiac 2011,  Desclassificats 2011,  Barcelona 2013, premi Max al millor text teatral 2014, El don de las sirenas 2013 i Infàmia 2016 És…