Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Èumenes II de Pèrgam
Història
Rei de Pèrgam (197-159 aC).
Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista
Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura
Farmacèutic i escriptor folklorista.
Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…
Cándido Bolívar y Pieltain
Política
Zoologia
Zoòleg i polític.
Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en…
Pere de Boïl i d’Aragó
Història
Cavaller, senyor de Manises.
Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València
Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt
© Fototeca.cat
Teatre
Pseudònim de l’actriu francesa Henriette Rosine Bernard.
Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie…
Bernat Deliciós
Cristianisme
Predicador franciscà occità.
Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de…
Bolòs
Farmàcia
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila
ducat d’Argyll
Història
Títol concedit a Escòcia el 1701 a lord Archibald Campbell, desè comte d’Argyll.
El comtat havia estat creat el 1475 per al lord gran canceller d’Escòcia Colin Campbell, hereu d’un dels més importants clans feudals del regne Els comtes d’Argyll exerciren moltes generacions el càrrec de justícies del regne fins que el vuitè comte Archibald el donà al rei Carles I Després de l’execució del rei, prengué el partit de seu fill Carles II i ell el coronà 1650 a Scone, amb l’acceptació, però, de la protecció de Cromwell Durant la restauració fou condemnat a mort 1661 Els ducs d’Argyll ostenten el càrrec hereditari de master de la casa del rei a Escòcia
Joaquim Bau i Nolla

Joaquim Bau i Nolla
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Dret
Advocat, comerciant i polític.
Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino
Bonaventura Bassegoda i Musté
Arquitectura
Arquitecte.
Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción…