Resultats de la cerca

El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà…

En foren membres fundadors Pere Barnils, Josep Calveras, Antoni Griera, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Josep Md’Oleza i Alfons Par, i, a partir del 1929, Francesc de BMoll Edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura set volums, una Biblioteca Lingüística un estudi d’APar, una Biblioteca Literària tres volums de l' Epistolari Llorente i una sèrie de divulgació, amb obres de JCalveras, Mde Montoliu i Manuel Garcia i Silvestre des del 1928 publicà també, dins la revista Catalunya Social , unes consultes de llenguatge Les seves…

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components…

Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798

Vida i obra De nom Antoni Carbó, ingressà a l’orde carmelità, al convent de Sant Josep de Barcelona 1616 Després d’uns quants anys de residència al convent de Perpinyà, tornà a Barcelona, on romangué fins a la seva mort Escriví, en català i castellà, les seves vivències místiques, en una trentena de llibres que ell mateix resumí o refongué Són reflexions ingènues i curioses, amb un estil elemental i repetitiu Vers el 1698 fra Joan de Sant Josep en feu una traducció al castellà, que mai no es publicà Bibliografia Comas, A 1985 1 Vegeu bibliografia

Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa gratuïtament entre els federats…

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i esdevingué l’òrgan…

Dirigida per S Torres Benet En foren redactors habituals Lluís Meléndez, que n’esdevingué redactor en cap, Juan Deportista , Crítias , Jacinto Miquelarena, Francesc Gibert, Josep M Tarruella, Spectactor, Speaker o Josep Anton Trabal Els reportatges gràfics eren de Gaspar i Claret o de Vidal i Sport, i Passarell en feia els dibuixos Donaren importància a la presentació i la informació gràfica i hi incorporaren la tècnica del rotogravat Tractà majoritàriament de futbol Pels continguts i l’acurada presentació estigué a l’altura de la premsa esportiva europea…

Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica

Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet,…