Resultats de la cerca

Fou fundat al setembre del 1921 a Barcelona El seu precursor fou la Federació Espanyola d’Esports de Defensa, creada uns quants mesos abans, també a Barcelona El seu naixement sorgí d’una reunió al Barcelona Boxing Club i entre els seus promotors destacà el pioner de la boxa a Catalunya Ramon Larruy, qui ocupà el càrrec de president de la primera junta directiva de l’entitat i el 1923 n’esdevingué el secretari El gimnàs de l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou la primera seu social Creà tres comitès regionals —Catalunya, Llevant i Castella—, per controlar, regular i…

La llamborda de memòria, denominació en català de l’original alemany Stolperstein , que significa literalment ‘pedra que fa ensopegar’, es colloca al terra de davant de la casa on havia viscut la víctima en senyal de respecte i homenatge Fou ideada per l’artista alemany Gunter Demnig, que en collocà la primera l’any 1992 davant de l’ajuntament de Colònia, on Heinrich Himmler ordenà l’inici de les deportacions als camps de concentració A Catalunya la primera llamborda de memòria fou collocada a Navàs Bages en record de cinc deportats d’aquesta població El 2020 al conjunt de …

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…

Fill de Sanç VI i de Sança, filla d’Alfons VII de Castella En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra Calataiud, 1198 En passar Guipúscoa i Àlaba en poder dels castellans, demanà auxili al califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, motiu pel qual Innocenci III l’excomunicà Reconciliat amb Castella treves de Guadalajara, 1207 i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó Monteagudo, 1208, participà en la croada peninsular contra els almohades que…

Estudià a Barcelona i completà estudis a París Deixeble de DMartí i Julià El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l’avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya 1936-39, secretari general del Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt i vicepresident del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona Entre les…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de  La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral,  El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980,  Jesús y el evangelio en la comunidad…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia…

Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que…

Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya-Aragó, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat 1461 En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell Participà en l’atac contra la força de Girona juny del 1462 i formà part del Consell del Principat Fou fet…