Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…
oració sobre les ofrenes
Religió
Cristianisme
En el ritu romà, oració que diu el celebrant després de l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat
Mas d’en Pinc

Mas d’en Pinc
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Masia
Masia tradicional catalana de Begur (Baix Empordà) composta de diferents volums, un pati interior i una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII.
L’any 1961 l’artista Carme Amaya s’hi establí fins a la seva mort el 19 de novembre de 1963 El mas passà a mans de l’Ajuntament de Begur i durant 25 anys fou la seu de l’Associació Nereo, fins al 2015 Actualment és seu de l’Espai mas d’en Pinc
Pius IV
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Angelo de Mèdici en esdevenir papa (1559-65).
Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo
Antic Lloreda
Arts decoratives
Argenter.
Són la seva obra principal les arquetes dels Cossos sants dels patrons de la ciutat, datades entre el 1616 i el 1653, una imatge de sant Maurici seu de Manresa i les dels sants Ermenter i Celdoni Cardona Consta documentalment el seu treball en creus processionals, custòdies i reliquiaris per a diverses parròquies del Bages
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents
Joan Baptista Bruguera i Moreras
Música
Compositor i tèoric musical.
Mestre de capella a Figueres Per un cànon seu a tres veus Beatus vir obtingué un premi notable al Catch Club de Londres 1765 Publicà una monografia sobre la clau de la modulació, titulada Carta Apologética que en defensa del Labyrinto de Labyrintos 1766, en la qual defensa l’obra del seu germà Pere
Joan Diamant Bertrán
Esquí
Esquiador nàutic conegut com Janot.
Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró
Antònia Espinal Rojas
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare
Òscar I de Suècia i Noruega

Òscar I de Suècia i Noruega en un retrat pintat per Friedrich Dürck (1849)
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència