Resultats de la cerca

Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió francesa del…

Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…

Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…

Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

A l’imperi Carolingi el comte fou el principal funcionari del rei, i les seves atribucions eren gairebé absolutes Nomenat directament pel rei, actuava com a intermediari entre el poble i el monarca, que controlava els comtes personalment o bé a través dels legats missi dominici Les seves funcions eren administratives, civils, judicials i militars reunia les tropes del comtat quan rebia l’ordre del rei o en cas de perill a la zona, administrava justícia, personalment a través de les assemblees i dels tribunals locals, recaptava els imposts reials, els comtals i les penes pecuniàries, regia…

Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Es tracta, en la seva majoria, de llibres de gran format, escrits sobre pergamí i profusament illustrats Se’n coneixen fins a 34 exemplars, conservats en diverses institucions, dels quals 24 estan gairebé complets i 22 conserven miniatures La procedència dels manuscrits fa pensar que els llibres eren destinats a ambients monàstics, si bé alguns exemplars, principalment els de patrocini reial, podrien haver estat concebuts com a regal de luxe per ocasions especials El Commentarium in Apocalypsin de Beat de Liébana redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786 comprén el text…

En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…