Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Montserrat Llorens i Serrano
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…
,
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…
monitorial system
Educació
Mètode pedagògic anomenat també Lancasterian system, en el qual els estudiants millors o de més edat ensenyaven els més joves o més fluixos.
Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà sobretot a…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor.
Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…
guerra d’Àfrica
Història
Conflicte armat entre Espanya i el Marroc (1859-60).
La declaració de guerra, que tingué lloc el 22 d’octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es produí quan el cap del govern espanyol Leopoldo O'Donnell es trobava en una situació parlamentària difícil i motivà un gran entusiasme popular Fou organitzat un exèrcit expedicionari d’uns 40 000 homes, manat per O'Donnell Les operacions començaren al novembre, amb una marxa des de Ceuta cap a Tetuan, al llarg de la qual tingueren lloc la batalla de Los Castillejos 1 de gener de 1860, Tetuan 4 de…
Pablo Heras Casado
Música
Director d’orquestra andalús.
Estudià al conservatori de Granada direcció d’orquestra amb Harry Christophers i Christopher Hogwood Ha estat director asistent de la Joven Orquesta Nacional de España 2000-01 i de l’Òpera de París 2006-07 El 2007 guanyà el concurs de Directors de Lucerna i des del 2011 és titular de l’orquestra de St Luke Nova York Ha dirigit algunes de les millors orquestres del món, com la Filarmònica de Los Angeles, les simfòniques de Chicago i Boston i la Staatskapelle de Dresden i, a l’octubre del 2011, la Filarmònica de Berlín Fundà l’Orquesta Barroca de Granada 2002 i la Compañía Teatro del Príncipe…
Luis Tosar

Luis Tosar
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic gallec Luis López Tosar.
Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès en una…
Ferran Gallego i Margalef
Historiografia
Historiador.
Especialista en història del feixisme, es doctorà en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un estudi sobre el nacionalisme bolivià i exerceix de professor titular en aquesta universitat Ha escrit sobre el feixisme en el període de entreguerres De Múnich a Auschwitz 2001, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español 2005, Todos los hombre del Führer la élite del nacionalsocialismo, 1919-1945 2006 També ha publicat llibres sobre el neofeixisme Neofascistas democracia y extrema derecha en Francia e Italia , 2004, la Guerra Civil Espanyola Barcelona, Mayo de 1937 la…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a…