Resultats de la cerca

Estudià violí a partir de quatre anys, i quan en tenia set debutà en un recital al Teatro Lirico de Milà, on interpretà la partita número 2 de JS Bach i alguns dels 24 capricci de N Paganini Estudià als conservatoris de Ginebra i Milà i fou deixeble de George Enescu a París i Siena Al final de la dècada dels cinquanta inicià la seva carrera de concertista Ha collaborat amb la majoria d’orquestres i directors més importants del món, tant en sales de concerts com en estudis de gravació El seu repertori inclou algunes de les obres més virtuosístiques per a violí de compositors com N…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat violí…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el compositor en…

Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera on el 1990…

Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B Britten A…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel politonalisme En el…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també nombroses…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de…

El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou director La…