Resultats de la cerca

Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort,…

El “ chastro Teraçola ” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “ in terminibus Terrazole ” Al principi de la centúria següent 1106, Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola “…

El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer…

Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…

El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona ,…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca

Fill del duc Lambert I, vencé els musulmans a Garigliano 885 i després de derrotar Berenguer I d’Ivrea es proclamà rei d’Itàlia Fou coronat emperador, a Roma, pel papa Esteve V