Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…
Unifred I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~920-~950), dit també Bernat, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…
Jaume Pallarès
Història
Cavaller, fill del ciutadà de Barcelona Bernat Pallarès, senyor del castell de Sant Esteve del Mur.
Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Obra en forma de diàleg, és dividida en quatre parts En la primera, l’autor que era empresonat al Castell Nou de Barcelona, acusat de trair i d’haver causat la mort sobtada del rei Joan I —sense que pogués fer confessió ni rebre els auxilis necessaris com a cristià—, explica que se li aparegueren en somnis el rei Joan I acompanyat de dos personatges, ocells i gossos de caça L’autor, antic secretari del monarca, li prega que li expliqui què és l’esperit i que li demostri la immortalitat, en la qual Metge diu no creure El rei li replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima…
,
Ponç Guillem de Torroella
Història
Noble, fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia.
El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia
Udalard I
Història
Vescomte de Besalú (~1055 — ~1115), fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta
Vilamarí

Armes dels Vilamarí
Llinatge originari de l’Alt Empordà, possiblement del llogaret de Vilamarí (Gironès), conegut des del segle XI, que els germans Pere de Vilamarí i Adalbert Bernat de Vilamarí donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).
La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de…
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu…
vescomtat de Tarragona
Història
Títol concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l’any 1055, al seu conseller Bernat (I) de Claramunt, senyor de Tamarit, i que fou emprat també pel seu fill Deodat de Claramunt
.
Caigué en desuetud des que el fill del darrer, Bernat Amat II de Claramunt , heretà el vescomtat de Cardona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina