Resultats de la cerca

L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor Fou estrenada el 1912 Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important 1936, que fou després la seva tesi doctoral La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat Autònoma de Barcelona

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a mesura que l’…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Fost de Campsentelles E, Mollet del Vallès N, Montcada i Reixac S-SW i Santa Perpètua de Mogoda NW, els dos últims pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El municipi de la Llagosta se segregà el 1945 del terme de Sant Fost de Campsentelles El poble de la Llagosta està situat entre la riera de Caldes i la riera Seca el terme, a l’altra banda d’aquesta, forma com una llenca de terreny que s’endinsa vers ponent, envoltada pels municipis de Santa Perpètua i Montcada i Reixac El límit de migdia coincideix, en bona part, amb la vora…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a  voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un  regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…

Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842 Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren installats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids Als Països Catalans el primer tramvia primer també de l’Estat espanyol, de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861…

El 1890 es fusionà amb la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos