Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels…

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’…

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera delfina d’…

Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació…

Fou succeït pel seu germà Artau I Miró

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard …

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom…

Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 …