Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Okito
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Theodore Bamberg, membre de la nissaga d’il·lusionistes Bamberg, tradicionalment lligada a la cort holandesa.
D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914,…
Paul M. Nurse
Bioquímica
Fisiòleg britànic.
Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…
Horace Ian Parrott
Música
Compositor i musicòleg anglès.
Fill d’un enginyer, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, pianista aficionada Posteriorment estudià a la Harrow School 1929-32, al Royal College of Music de Londres 1932-34 i al New College d’Oxford 1934-37 L’any 1947 fou contractat com a professor adjunt a la Universitat de Birmingham i a partir del 1950 exercí la docència al departament de música del University College of Wales L’estada a Galles marcà decisivament la seva trajectòria creativa, ja que durant aquest temps es despertà el seu interès per la música popular gallesa i començà a compondre l’òpera The…
Christopher Gibbons
Música
Organista i compositor anglès.
Fill d’Orlando Gibbons, es formà com a nen cantor a la capella reial anglesa i al costat del seu progenitor A la mort del seu pare, el 1625, anà a viure amb el seu oncle Edward Gibbons, que exercia el càrrec d’organista a la catedral d’Exeter Del 1638 al 1642, moment de la supressió de la música d’església per causa de la guerra civil, fou organista a la catedral de Winchester A partir del 1651 fou mestre d’orgue i virginal a Londres El 1660 fou nomenat organista de la capella reial, organista privat de Carles II i organista de la catedral de Westminster Es mantingué en el servei reial fins…
William Ewart Gladstone
Història
Estadista britànic.
D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat…
Mohandas Karamchand Gandhi

Mohandas Karamchand Gandhi
© Fundació Nobel
Filosofia
Història
Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia.
És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament…
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal…
Albert del Castillo i Yurrita
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg, historiador i crític d’art.
Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou conservador del Museu…
Aldous Huxley
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Membre d’una família de tradició intellectual, estudià a Eton i a Oxford i el 1915 es graduà en anglès Conreà el periodisme i la poesia, residí a Itàlia 1923-30 i, des del 1937, a Califòrnia Es féu famós amb novelles que satiritzaven els ambients intellectuals anglesos, com Crome Yellow 1921 i Those Barren Leaves 1925 i, sobretot, Point Counter Point 1928, més ambiciosa i complexa, i en el qual la sàtira va cedint lloc a preocupacions més filosòfiques, que palesen una desconfiança en l’optimisme a ultrança del racionalisme i el cientifisme Aquesta crítica culminarà en la novella…
Enric III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1217-72).
Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina