Resultats de la cerca

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè…

La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…

L’home l’adquireix en beure aigua infestada de cíclops Ja a l’interior de l’home, les larves travessen les parets del tub digestiu i passen a la sang, on efectuen l’acoblament Les femelles, carregades d’ous, emigren cap al teixit subcutani de les extremitats, on formen petits tumors Al cap d’un dia o dos, els tumors rebenten, i del cos matern surten noves larves, que, en infestar la sang, originen nous tumors i provoquen reaccions allèrgiques, nàusees i vòmits en l’individu parasitat A través d’una ferida poden passar a l’aigua dolça i ésser ingerides per cíclops, que tanquen,…

A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga   M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les…

Especialista en història moderna, fou professor de la Universitat de Florida entre el 1981 i el 1988 i de la Universitat d’Alcalá de Henares fins el 1989, any a partir del qual ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Madrid Les seves investigacions s’han centrat en les expressions culturals dels grups urbans Així, el seu llibre Honored Citizens of Barcelona 1986 plantejà els mecanismes de formació de la identitat de la classe dirigent barcelonina També ha treballat en els texts autobiogràfics d’autors dels grups populars A aquest camp pertanyen l’edició, juntament amb Xavier…

És un fenomen nociu que condiciona fortament el disseny de tot element hidràulic i pot aparèixer a l’aspiració de les bombes, a l’evacuació de les turbines, a les hèlixs marines, a comportes i vàlvules, etc Analitzant-lo experimentalment, hom observa una interferència de dos fenòmens vaporització del líquid, que caracteritza pròpiament la cavitació i es produeix quan la pressió local es fa igual a la tensió de vapor, i despreniment de gasos dissolts Els efectes de la cavitació són alteració del corrent limitació del cabal i caiguda del rendiment, soroll i vibracions, atac del material de les…

Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època…

L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar…

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…