Resultats de la cerca

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou…

Gràcies a la recomanació del seu íntim amic F Mendelssohn, del 1825 al 1827 estudià amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué a París, ciutat en la qual el seu èxit com a professor d’orgue el feu mereixedor del sobrenom le savant Hiller El 1837 se n’anà a Itàlia a Roma fundà una coral i feu recerca en polifonia italiana antiga Succeí a Mendelssohn com a director d’orquestra en la Gewandhaus a Leipzig 1842-43 i el 1844 treballà a Dresden, on gaudí de l’amistat dels Schumann En aquesta…

Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la utilització del…

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de…

Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició…

Acompanyà les tropes espanyoles a Itàlia, on es troba documentat en diversos llocs El 1569 estava actiu a Palerm Cap al 1588 era a Nàpols i treballava com a organista al servei de la cort del duc d’Alba Durant l’estada a Itàlia publicà un llibre de motets, Motecta ad canendum tam cum quattuor, quinque, sex, et octo vocibus, quam cum instrumentis composita Roma, 1588 De retorn a la Península Ibèrica, ocupà el càrrec d’organista a la catedral de Palència entre els anys 1589 i 1592, i posteriorment passà a la catedral de Salamanca, on ensenyà música a la universitat des del 1594 El…

Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’…

Entès així, tots els grups taxonòmics tenen formes de lluita de defensa del territori, des dels organismes inferiors, en els quals es desenvolupen sistemes passius que tendeixen a fer incompatible la vida d’altres organismes, mitjançant la secreció de composts químics, com ara antibiòtics i substàncies allelopàtiques en general, fins als organismes superiors, que se serveixen de comportaments complexos, controlats per un sistema nerviós prou desenvolupat Tot i això, sovint hom parla de territorialisme limitant-ne l’abast al que presenten els vertebrats superiors i alguns artròpodes, basats en…

Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…