Resultats de la cerca

Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…

Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān

Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany

Autor d’una obra bàsicament documental, adoptà el realisme socialista i es posà al servei de la revolució cubana Fou fundador i director del Noticiario ICAIC Latinoamericano, creat l’any 1960 a l’Havana Els seus primers curtmetratges el convertiren en un dels millors muntadors Ciclón , 1963 Now 1964, Hanoi, martes 13 , 1967 Posteriorment rodà Los cuatro puentes 1974, El tiempo es el viento 1976, Octubre es de todos 1977, El gran salto al vacío 1979, El soñador del Kremlin 1983 i Concierto para la vida 1997, molts dels quals curtmetratges Ocupà càrrecs oficials i rebé nombrosos premis i…

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

Fins a l’abril del 1984 es publicà amb el títol de Solo auto Fou dirigida inicialment per Jaume Alguersuari i després per César Mora Analitza el món del motor i de la indústria automobilística De periodicitat setmanal, passà a mensual i adoptà diversos subtítols El número del desembre del 2012 fou el 350 Entre el desembre del 1987 i el desembre del 1991, el mateix grup Alesport dirigí el setmanari, Solo auto actual , dedicat a l’automobilisme esportiu, i entre el desembre del 1997 i el 2002, la revista mensual Solo auto treinta , de la qual es publicaren 52 números

Home capaç i molt piadós, era cardenal des del 1460

De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús  i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…

Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es converteix en λ v = v , λ…