Resultats de la cerca

El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina Violant Assessorà l’infant…

Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador…

Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa Mort…

Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes…

De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…

El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part, entre el 1410…

Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres…

Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou…

El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per…