Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
Boris Nikolajevič Jelcin

Boris Nikolajevic Jelcin
© NATO
Política
Polític rus.
Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…
Victòria I d’Anglaterra
Història
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l’Índia (1876-1901).
Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…
Frontex
Agència de la Unió Europea creada el 2004 amb la missió de gestionar les fronteres exteriors dels estats membres de la Unió i dels membres adherits a l’espai de Schengen.
Amb seu a Varsòvia, harmonitza i coordina els controls dels estats membres, als quals assessora i proporciona suport tècnic La logística i el personal de les operacions corresponen als estats Coordina les operacions marítimes conjuntes i els controls terrestres dels estats membres amb fronteres exteriors, i dirigeix la resposta ràpida en situacions d’emergència, així com el retorn d’immigrants declarats illegals bé que la determinació dels retorns és competència de cada estat, i també centralitza i facilita l’intercanvi d’informació i vetlla pel compliment de les normes comunitàries en la…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les…
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…
Najat El Hachmi

Najat El Hachmi
© Federalistes d'Esquerra
Literatura catalana
Escriptora.
A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…
Omar Bongo
Política
Polític gabonès.
De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Castell de Vila-rodona
Art romànic
Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli Crescentis , nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina