Resultats de la cerca

El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…

Situació Aspecte que ofereix des del costat de tramuntana el turó del castell on hi ha encara algunes ruïnes i, als peus, l’església de Sant Martí Xic, poc abans d’ésser restaurada J Pagans-TAVISA El castell de Voltregà es troba en la frau que continua vers el Grau de Sobremunt, la Miranda i el mas Serratosa, encimbellat en un mont des del qual es domina una bella panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 34,4 —y 51,4 31 Tdg 344514 Hi ha dues maneres d’arribar-hi O bé per Santa Cecília de Voltregà, des d’on surt una pista en…

Situació Mur que tancava el sector de llevant del recinte del castell C Martí Castell situat en un petit turó de 295 m d’altitud, a la part N de la població, en una avançada de la serra del Far o del Corredor Mapa 37-15393 Situació 31TDG505575 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-510 a Dosrius, en direcció a Llinars Poc després del quilòmetre 4 trobem un camí que tomba a la dreta, senyalitzat amb una pedra on hi ha gravada la paraula “Vallmajor” Seguint aquest camí, cal tombar a l’esquerra a la primera bifurcació i entrar tot seguit en una urbanització Tombant de nou a l’esquerra i…

Situació Vista de l’interior de l’església a l’indret de la capçalera J M Melció L’església de Sant Llorenç és la parroquial d’Oix, antic cap de municipi que l’any 1972 fou unit al de Montagut de Fluvià El temple és dins el nucli del poble, situat en un apèndix del territori, alsud-est de l’antic terme, al costat de llevant de la serra de Talló, a la vall de la riera d’Oix, a la seva riba esquerra i a 413 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG802613 Per anar a Oix cal agafar la carretera que surt de Castellfollit de la Roca i que amb 9,5 km hi porta JVV Història La notícia més antiga sobre l…

Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…

El Vallès és una de les comarques històriques del Principat, situada dins la Catalunya Vella, a la regió de Barcelona, emmarcada per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, Osona, la Selva i el Maresme Vallès significa ‘vall’ la comarca és compresa dins una gran vall que s’estén a llevant de Catalunya, entre les serralades Litoral i Prelitoral, fins a arribar al mateix Montseny Aproximadament, els límits per la banda de ponent coincideixen amb els del bisbat de Barcelona El topònim Vallès respon a un fet d’una notable significació geològica i estructural, és a dir, a l’…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga parròquia rural ECSA - J Todó Església parroquial, centre d’un nucli rural que s’es-tén per la part més al SW del gran terme de Tordera, a una petita altitud sobre la riera de Pineda, localitat aquesta amb la qual manté més afinitats i vinculacions, fins al punt que fou coneguda també com Sant Pere de Pineda Mapa L38-15394 Situació 31TDG733109 L’església es troba en un turonet a 250 m d’altitud sobre la vall de la riera de Pineda o de Riu, per on passa el carni que surt del quilòmetre 677, a l’entrada de Pineda, de la N-II Aquesta carretera o…

Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…

Situació Una vista de conjunt de l’església, amb l’estructura romànica molt modificada F Tur Aquesta església es troba damunt un pujol, a 986 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós, afluent de la de Merlès, vora la carretera de Berga i presidint la vall de Matamala, que és situada al sector nord-occidental del terme Mapa 293M781 Situació 31TDG248682 Per arribar-hi cal agafar la carretera que, abans d’arribar a Ripoll venint de Barcelona, surt de la N-152 vers les Llosses, C-149 el trencant per a arribar a Matamala es troba al punt quilomètric 9 JVV Història L’antiga església…

Situació El terme municipal es troba al costat nordoriental de la comarca del Berguedà i el poble, constituït per una vuitena de cases, al centre L’església es troba a la plaça on conflueixen els dos únics carrers de què consta el petit nucli de població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 19, 5 — y 71, 2 31 TDG 195712 Una vista del poble des del costat sud-oest, amb l’església, important edifici del romànic del segle XI Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del…