Resultats de la cerca

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la sinceritat i l’…

Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40‰, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat Altres…

La diferència d’estils és important, sobretot, en les arts plàstiques, on hom distingeix fàcilment, entre altres, els estils clàssic grec, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, etc

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…

Fou una joguina a les mans de l’emperador romà d’Orient, Lleó el Gran, i del cap dels sueus Ricimer Fou nomenat emperador gràcies a ells, partint de la seva condició de senador fou fet executar per Ricimer 472

Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…

Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda , i àmbits domèstics, entre d’altres Té una superfície de 2 500 m 2 que permeten, de manera privilegiada, conèixer l’evolució de la ciutat de València

En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis