Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
Mare de Déu del Carme
Ermita
Ermita del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), vora la carretera que porta al poble, abans d’arribar-hi.
La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona
la Pobla de Montornès
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…
Sucaina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a…
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…
Foix

Vista aèria del monestir de Santa Maria de Foix, a l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Parròquia i antic poble del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l’església…
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany…
pronòstic
Literatura
Gènere literari popular consistent en un calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, de tipus propagandístic.
Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i sobretot els…
taitxí

Gent practicant taitxí
© Lluís Prats
Altres esports de combat
Série d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung, i basats en la boxa xinesa.
Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a…
Espinalt
Pintura
Llinatge d’imaginaires procedents de Santa Maria d’Oló (Moianès), coneguts amb el motiu de Xavalla.
Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt Sarral — 1800,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina