Resultats de la cerca

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat…

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més específicament…

Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics…

Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre…

Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis…

El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès 1919, i el segon, a Costums sobre termenals 1921

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…