Resultats de la cerca
Es mostren 2052 resultats
Pere Camó

Pere Camó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història del dret
Poeta i assagista.
Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual 18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie…
,
Pere Valls i Duran
Música
Contrabaixista i compositor català.
Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i…
David Geringas
Música
Violoncel·lista lituà.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es matriculà al Conservatori de Música de Moscou, on fou deixeble de Mstislav Rostropovič El 1969 fou premiat el Concurs de Bakú i un any després obtingué el primer premi al Concurs Cajkovskij Contragué matrimoni amb la pianista Tarjana Schatz, amb la qual collabora habitualment, i el 1976 s’establí a l’RFA Fou protegit per la Fundació Herbert von Karajan i nomenat professor del Conservatori d’Hamburg Ha tocat sovint amb el violinista Dmitry Sitkovetsky i el pianista Gerhard Oppitz i formà el Trio Geringas amb…
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada…
Club de Vela Sant Antoni

Sortida del Campionat d’Espanya de patí de vela del 1997, organitzat pel Club de Vela Sant Antoni
Club de Vela Sant Antoni
Vela
Club de vela de Sant Antoni de Calonge.
Fundat l’any 1972, nasqué per iniciativa de Guido Depoorter Lodewyckx Especialitzat en el patí de vela, organitzà dos Campionats d’Espanya, una Copa d’Espanya i tres Campionats de Catalunya d’aquesta especialitat També organitza el trofeu Guido Depoorter, d’àmbit internacional Fou campió d’Europa de patí de vela dos anys consecutius 2005, 2006 Els seus regatistes també guanyaren diversos Campionats d’Espanya i una trentena de Campionats de Catalunya en diferents categories, entre els quals destaquen Jordi Sabater, Joost Depoorter i Adrià Gabarró També practica altres especialitats de vela, i…
Javier Casadesús García

Javier Casadesús García
Federació Catalana de Pàdel
Pàdel
Jugador i entrenador de pàdel.
Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis…
Reine Gianoli
Música
Pianista francesa.
Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera…
Vicent Soto i Iborra
Literatura catalana
Escriptor.
Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977, Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…
Josep Maria Garcia i Llort
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes…
música tradicional
Música
Música de caràcter popular llegada per la tradició.
El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics música ètnica L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació collectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina