Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
oligúria
Patologia humana
Disminució del volum d’orina emesa en un dia; pot ésser provocada per una ingestió escassa de líquids, per suades copioses o per malalties renals o extrarenals.
instantització
Alimentació
Procés tecnològic aplicat a certs productes alimentaris deshidratats (llet, cafè, sopes, cacau, etc) per tal de millorar llur solubilitat o dispersió en líquids (aigua o llet, principalment).
Consisteix en una humectació suau del producte sec p ex amb vapor i un ressecament a fi que les partícules primitives s’aglomerin i augmentin llur superfície de solubilització Amb la incorporació de tensioactius naturals, com la lecitina, hom afavoreix la solubilitat del producte final
mànega
Química
Filtre en forma d’embut o sac de forma cònica invertida, de tela o de llana, espessa, atapeïda, etc, que serveix per a colar o trafegar líquids.
És emprat en els laboratoris químics, farmacèutics, etc
incrustació
Química
Dipòsit salí que es forma en les superfícies de tubs, recipients, etc, per la precipitació de les sals presents en els líquids que condueixen, que contenen, etc.
rentatge
Medicina
Irrigació repetida, amb aigua o altres líquids, que hom fa d’una part determinada del cos, especialment de l’estómac o de l’intestí, amb finalitats terapèutiques.
aerorefrigerant
Tecnologia
Dit de determinades instal·lacions canviadores de calor emprades industrialment per a refredar líquids i que utilitzen l’aire, havent creat un tiratge forçat, com a element refrigerant.
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua,…
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…