Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Michigan des del 1948, s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà Entre els seus escrits destaquen Phonetics 1943, Phonemics 1947, Tone Languages 1948 i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior 1954-60

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics

Fou prior de Mont-César, a Lovaina 1899, i abat de Maredsous 1909 Els seus escrits Le Christ vie de l’âme , 1918 Le Christ dans ses mystères , 1919 Le Christ idéal du moine , 1922, basats en la teologia tomista i intensament inspirats en la litúrgia, traduïts a moltes llengües també al català, n'han fet un dels grans mestres contemporanis de la vida interior

Fou executiu de Universal Pictures i després es convertí en autor de gran èxit Escriví 20 llibres molts dels quals s’adaptaren per al cinema, que foren traduïts a 30 llengües, i en vengué 50 milions de còpies En destaquen Never Love a Stranger 1948, A Stone for Danny Fisher 1951, Carpetbaggers 1961, The Betsy 1971, The Storyteller 1982, Tycoon 1997 i The Predators 1998, pòstuma

Professor de la Universitat de Heidelberg, treballà sobre les llengües preromàniques d’Itàlia Die Vorgriechischen Sprachen Siziliens ‘La llengua pregrega de Sicília’, 1958 i I nomi di luogo paleoliguri 1962, i molt especialment sobre les de la península Ibèrica Die Sprachen der vorkeltischen Indogermanen Hispaniens und das Keltiberische ‘La llengua dels indogermànics precèltics d’Hispània i el celtibèric’, 1959 i Die südlusitanischen Inschriften ‘Les inscripcions sudlusitanes’, 1961

Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els…

Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius

Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres

Al Paraguai, on la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions foren més patents, el procés d’alfabetització de la població modificà l’estructura de les literatures orals, bàsicament de caràcter religiós i ritual, amb la introducció d’elements castellanitzants a les llengües originàries Entre els llibres publicats durant la colonització destaquen Diccionario guaraní 1624, Vocabulario de la lengua guaraní 1624 i Tesoro de la lengua guaraní 1639

Avui aquesta denominació no satisfà alguns lingüistes, que reserven la denominació de líquides solament per a la l i la r , atesa llur aptitud per a formar grups pl, pr Ambdues consonants s’han mantingut en el pas de l’indoeuropeu a les altres llengües gr φύρα, llat foris, gòtic daúr i per la l que ha donat r en antic hindi, gr ωλέη, llat ulna, gòtic aleina , etc