Resultats de la cerca
Es mostren 4943 resultats
Sant Miquel de Cassibrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Les restes de l’anomenada capella de Sant Miquel es troben al cim del turó de Sant Miquel, que tanca el poble de Cassibrós pel sud, on s’han localitzat esporàdicament diversos vestigis de material ibèric Mapa 34-9 182 Situació 31TCH551152 Història No hi ha notícies històriques concretes d’aquesta església, ni de la seva advocació original, que hem presumit que era la de Sant Miquel pel topònim del turó on es troba Tampoc no sabem si es tractava de la primitiva parròquia de Cassibrós, que al segle XVIII s’hauria traslladat a l’emplaçament actual, tal com succeí amb la veïna església…
Sant Llorenç de Sant Andrià de la Conca (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat que conserva la disposició i alguns dels elements dels seus murs de l’obra del segle XII ECSA - J A Adell L’església de Sant Llorenç és als afores del poble de Sant Adrià, a llevant d’un petit raval que hi ha a l’est del poble, al peu de la carretera que ve de Tremp, passant per Tendrui Mapa 33-11252 Situació 31TCG213732 Per a anar-hi cal agafar una carretera que surt de Tremp, passa per Tendrui i arriba a Sant Adrià, després d’uns 8 km JAA Història No han estat localitzades fins a l’actualitat referències documentals que permetin conèixer el…
Mare de Déu de la Serreta (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capçalera amb l’absis al fons, únic element que roman d’aquesta església ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de la Serreta es troben enmig del bosc, entre camps abandonats, a uns 100 m a llevant de les ruïnes del poble vell de Claverol Mapa 33-11252 Situació 31TCG343790 El poble vell és situat uns 2 km al sud de l’actual poble de Claverol, per una pista, en direcció sud, que s’inicia uns 500 m abans d’arribar al poble actual JAA Història No s’han localitzat notícies històriques d’aquesta església Tanmateix, no es pot descartar que les…
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de Germans Maristes de l’Ensenyament, congregació de germans de vots simples fundada el 1817 pel sacerdot francès Marcellin Champagnat.
L’institut, aprovat per Pius IX el 1863, té com a finalitat l’educació cristiana de la joventut El 1970 tenia 9 052 religiosos, establerts en 84 estats 858 cases, amb 416 184 alumnes La primera comunitat dels Països Catalans, per on s’introduïren a l’Estat espanyol, fou la de Girona, el 1887 La seva expansió fou molt ràpida Des del 1910 tenen un seminari i casa de fundació a l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes Tenen actualment cases als Països Catalans, dividides en les províncies de Catalunya i de Llevant
Félix Escalas Fábrega

Félix Escalas Fábrega
Museu Colet
Altres esports nàutics
Patró i armador.
Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins
Manuel Idígoras Aspiazu
Futbol
Futbolista.
El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68
Vicenç Esteve Albert
Ciclisme
Ciclista, promotor i dirigent esportiu relacionat amb el ciclisme.
Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball
Joaquim Olmos Forés
Ciclisme
Ciclista conegut com el Belga.
Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina