Resultats de la cerca

L’arquitectura nacional és de fusta Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell s XIV, la universitat s XVII i la catedral catòlica 1777-1801, respectivament Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV al segle XVI foren combinades la influència…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs…

Constitueix un dels museus literaris més antics de Catalunya i obrí les seves portes en ple franquisme, gràcies a l’impuls de l’associació Amics de Verdaguer La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta visqué els primers anys de la seva vida Es tracta d’un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del s XVII, ambientat a mitjan s XIX A la planta baixa, la visita segueix les etapes de la vida i obra del popular mossèn Cinto Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poble de l’època, i al pis superior es pot visitar l’…

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la…

El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la collecció…

A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…