Resultats de la cerca

El 1929 anà a residir a Nova York, on passà dificultats econòmiques, fins que publicà la trilogia Studs Lonigan 1935, en què descriví tota una sèrie de feines que havia fet A les novelles de la sèrie de Danny O'Neil — A World I Never Made 1936, No Star is Lost 1938, Father and Son 1940, My Days of Anger 1943, The Face of Time 1953— l’autor narra episodis de la infància l’ambient tancat de la burgesia irlandesa catòlica, pobra i fanàtica, la seva vocació religiosa, la passió pel beisbol, etc La sèrie de Bernard Clare comprèn Bernard Clare 1946, The Road Between 1949 i Yet Other Waters 1952…

Molt influït per Husserl, contribuí a la difusió d’aquest filòsof als EUA En el seu pensament original, intentà de conciliar alguns aspectes de la fenomenologia amb l’empirisme i el naturalisme Entre les seves obres cal esmentar Phenomenology as a Method and as a Philosophical Discipline 1928 i Naturalism and Subjectivism 1959

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

Inicià la seva tasca d’investigació amb diversos treballs sobre la circulació sanguínia Traslladà el seu interès al camp de la neurofisiologia i estudià els fenòmens que tenen lloc a les fibres nervioses quan són estimulades per sota del llindar d’excitació, i també les diferenciacions funcionals al sistema nerviós central Per aquests darrers treballs el 1944 compartí amb HSGasser el premi Nobel de medicina

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista

Estudià a Harvard És autor d' A Critical History of Opera 1904, d' A History of Vocal Music 1918 i d’obres didàctiques Era fill del crític musical i professor Louis Charles Elson Boston 1848-1920

Especialitzat en l’estudi de les poblacions, és professor a la Universitat de Stanford, Califòrnia Juntament amb la seva muller Anne, ha estat un promotor de la limitació dels naixements i de l’esterilització Ha publicat, entre d’altres, The Population Bomb 1968, How to be a Survivor 1971, Human Ecology 1973, The Process of Evolution 1974, Biology and Society 1976, The Race Bomb 1977, Introduction to Insect Biology Diversity 1978, The Golden Door International Migration, Mexico and US 1979, Extinction The Causes and Consequences of the Disappearance of Species 1981, The Science of Ecology…

Estudià a la Universitat d’Illinois Després d’uns quants anys d’estudi i d’investigacions, a l’estació experimental de Connecticut, sobre l’herència en el blat, el tabac i la patata, esdevingué professor a Harvard 1914 Escriví Mankind at the Crossroads 1914 i Heredity and Human Affairs 1927

Durant la guerra de Secessió construí, per encàrrec del govern de la Unió, set canoners de 600 tones, i alhora habilità 25 vaixells per a finalitats militars Constructor d’un gran pont d’acer sobre el riu Mississipí a l’altura de Saint Louis 1867-74, la seva fama ha restat vinculada al canal navegable que obrí al sud de l’embocadura del Mississipí, obra que permeté la conversió en port de mar de la ciutat de Nova Orleans