Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
oleïna
Química
Oleïcultura
Triglicèrid de l’àcid oleic (glicèrid).
Forma part de la majoria de greixos i olis vegetals, constituint al voltant del 80% de l’oli d’oliva És un líquid oliós, més lleuger que l’aigua, que se solidifica a -5,5°C Hom l’obté dels olis vegetals refinats És emprada per a la preparació d’àcid oleic i com a lubrificant tèxtil
nou
nous
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la noguera.
Les nous tenen aplicacions culinàries i en pastisseria, i també són consumides directament com a fruita seca Per llur riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre De les nous hom obté oli oli de nou , d’aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i de pintura i en adoberia
copal
Química
Resina obtinguda de certes lleguminoses de l’Àfrica oriental (Moçambic, Madagascar, Zanzíbar).
Els copals es determinen pel nom de llur lloc d’origen Hom obté els més importants del Trachylobium verrucosum i TMossambicense també provenen del Brasil Hymenae coubaril Els primers són els anomenats copals durs , mentre que els americans són els copals tous el copal kauri i el copal de Manila són obtinguts de l'agatis blanc
piretrina
Fitopatologia
Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem (Chrysanthemum cinerariaefolium i Ch.coccineum).
Hom l’obté a partir de flors seques i polvoritzades, o bé per síntesi química i hom l’anomena alletrín La piretrina i els insecticides derivats piretroides són poc estables a l’aire lliure, a la humitat i als medis bàsics, i són ràpidament degradats després de la seva aplicació No presenten pràcticament toxicitat envers els mamífers
piperidina
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor, amb olor de pebre, que bull a 106°C És soluble en l’aigua, en l’alcohol i en l’èter i té caràcter fortament bàsic Hom l’obté per reducció electrolítica de la piridina És emprat com a dissolvent bàsic, intermediari sintètic, catalitzador de reaccions de condensació i ingredient d’olis i fuels
àcid peroxodisulfúric
Química
Peroxoàcid mineral sòlid cristal·lí que es fon amb descomposició a 65°C.
Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
acetofenetidina

Acetofenetidina
©
Farmàcia
Química
Èter aromàtic.
Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena
emplastre
Farmàcia
Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.
Hi ha dues menes d’emplastres, els resinosos , que hom obté per liquació al bany maria de resines i greixos, juntament amb bàlsams i altres drogues polvoritzades, i els metàllics , formats per sals de plom d’àcids grassos de cadena llarga Hom els estén tots dos en calent damunt un drap i els aplica damunt la pell
tantalat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tàntal com a element central i dels composts que contenen els esmentats anions.
Els més ben coneguts són l’heptafluorotantalatV TaF 7 2 - , que és preparat com a intermedi en l’obtenció del metall, i, entre els isopolianions, els corresponents a la fórmula general H n Ta 6 O 1 9 8 - n - , que hom obté per fusió alcalina de l’òxid de tàntalV i posterior dissolució en aigua
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina