Resultats de la cerca

La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…

Vida El seu pare, que tocava el violí al teatre local, li donà les primeres lliçons de música A setze anys compongué la seva primera òpera, La fede nell’incostanza ossia Gli amici rivali Fou durant la seva adolescència que estudià amb A Lotti, el qual li ensenyà composició i l’inicià en el clavicèmbal El 1726 anà a Florència i durant un any treballà com a clavecinista al Teatro della Pergola El 1727 retornà a Venècia i compongué l’òpera Gli odi delusi dal sangue 1728, que fou seguida de Dorinda 1729 L’èxit d’aquesta darrera començà a donar impuls a la seva carrera musical El 7 de juliol de…

Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner  1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del Nibelung o…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena,…

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la…

Deixeble d’Ildebrando Pizzeti, l’escriptura de les seves primeres obres és basada en elements folklòrics, amb una clara influència de BBartók aviat, però, forjà un llenguatge més personal, basat en una tendència a la modalitat Fou crític musical de L’Unità 1946-56 i de La Giustizia 1956-63, i el 1966 fou nomenat superintendent del teatre Verdi de Trieste Entre les seves obres es destaquen sis simfonies 1943-58 i les òperes Amleto 1961 i Wallenstein 1965

Reconstruït el 1837 després d’haver estat destruït per un incendi el 1836, fou l’escenari on s’estrenaren les principals òperes de Verdi Tornà a ser destruït per un incendi el 29 de gener de 1996 i es reobrí el 2003 amb un cicle de concerts Riapre La Fenica i un any més tard tingué lloc la inauguració oficial amb la represa de les representacions operístiques, amb una versió de La Traviata , de Giuseppe Verdi, dirigida per LMaazel

Estudià amb H Pfitzner a Berlín Es dedicà a la crítica musical, tasca que compaginà amb la de professor de cant i amb la direcció orquestral Fou director titular de diferents formacions orquestrals sueques Com a compositor, estigué molt influït pel Romanticisme i també per J Sibelius i C Nielsen Dins del seu variat catàleg, que inclou des d’obres per a orquestra fins a òperes, sobresurten les cançons, que gaudeixen encara d’una gran popularitat a Suècia

Realitzà els seus estudis al Conservatori de Música de París, amb Jules Massenet, entre altres mestres, i rebé també classes privades d’André Messager Encara que fou compositor de diverses obres instrumentals, la part més important de la seva obra és la teatral, amb òperes com Le roi aveugle 1906, Gismonda 1918 o L’île desenchantée 1925 i també operetes Exercí així mateix la crítica musical i l’any 1948 publicà una monografia sobre André Messager

Aquesta situació no afavorí que disposés de la formació adequada, i així, fins a èpoques molt recents, el cor cantà les parts corals de les òperes alemanyes o russes en italià Des de la constitució del Consorci 1981, passà a ser un cor estable sota la direcció dels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, se n’amplià el nombre de membres i n’augmentà notablement la qualitat La temporada 1999-2000 William Spaulding es feu càrrec de la direcció