Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Medea Figner
Música
Soprano dramàtica russa d’origen italià, el cognom de família de la qual era Mei.
Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels escenaris el 1923…
Rudolf Schock
Música
Tenor alemany.
Estudià a Colònia i posteriorment fou deixeble de L Hofer a Hanover, abans d’entrar a l’Òpera de Duisburg com a membre del cor El 1937 començà a representar papers solistes a Brunswick i un cop acabada la Segona Guerra Mundial ingressà a l’Òpera d’Hamburg, on romangué del 1947 al 1956 El 1949 interpretà La bohème al Covent Garden de Londres al costat d’E Schwarzkopf, i el mateix any hi reaparegué en òperes de G Puccini, WA Mozart i G Verdi Els anys cinquanta es destacà a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg, on el 1954 participà en l’estrena de Penelope , de R Liebermann…
Helmut Krebs
Música
Tenor alemany.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la…
Hans Hopf
Música
Tenor alemany.
Estudià a Munic amb P Bender i a Oslo amb R Bjärne Debutà el 1936 com a Pinkerton en una versió alemanya de Madama Butterfly de la companyia del Bayerische Landesbühnen Treballà als teatres d’òpera d’Augsburg, Dresden i Oslo i el 1946 ingressà a la companyia de la Berlin Staatsoper, on romangué fins el 1949 Aquest darrer any passà a l’Òpera de Munic i entre el 1961 i el 1966 actuà regularment als Festivals de Bayreuth tot interpretant papers wagnerians, entre els quals els de Sigfrid i Parsifal Del 1951 al 1953 cantà al Covent Garden de Londres i el 1952 actuà a la Metropolitan…
Sherrill Milnes
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels seus dots actorals, ha estat sota les ordres dels millors directors escènics…
Monica Sinclair
Música
Contralt anglesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que…
Thomas Moser
Música
Tenor nord-americà.
Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de…
Roger Norrington
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb…
soubrette
Música
Terme ('minyona', ’donzella') que té els seus orígens en el teatre francès del segle XVIII i, concretament, en el personatge de la criada que, d’una manera força impertinent, fa comentaris sobre el comportament dels senyors de la casa i esdevé part fonamental de la intriga de l’obra.
En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de les categories…
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina