Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Helmut Krebs
Música
Tenor alemany.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la…
Hans Hopf
Música
Tenor alemany.
Estudià a Munic amb P Bender i a Oslo amb R Bjärne Debutà el 1936 com a Pinkerton en una versió alemanya de Madama Butterfly de la companyia del Bayerische Landesbühnen Treballà als teatres d’òpera d’Augsburg, Dresden i Oslo i el 1946 ingressà a la companyia de la Berlin Staatsoper, on romangué fins el 1949 Aquest darrer any passà a l’Òpera de Munic i entre el 1961 i el 1966 actuà regularment als Festivals de Bayreuth tot interpretant papers wagnerians, entre els quals els de Sigfrid i Parsifal Del 1951 al 1953 cantà al Covent Garden de Londres i el 1952 actuà a la Metropolitan…
Monica Sinclair
Música
Contralt anglesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que…
Thomas Moser
Música
Tenor nord-americà.
Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…
Roger Norrington
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb…
soubrette
Música
Terme ('minyona', ’donzella') que té els seus orígens en el teatre francès del segle XVIII i, concretament, en el personatge de la criada que, d’una manera força impertinent, fa comentaris sobre el comportament dels senyors de la casa i esdevé part fonamental de la intriga de l’obra.
En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de les categories…
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el pol d’una…
Paul Karl Feyerabend
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…
José Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Escriptor castellà en francès i castellà i actor.
Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…
Imre Lakatos
Filosofia
Filòsof de la ciència hongarès.
La seva tesi doctoral, publicada en quatre articles en 1963-64 sota el títol Proofs and Refutations reeditats en forma de llibre el 1976, marca l’inici d’una metodologia d’anàlisi de la història de la ciència que, bé que originalment pretenia l’aplicació de les idees popperianes a la història de la matemàtica, revela un dinamisme intern de l’acte de la creació científica ben diferent de la recerca lineal de la no-contradicció lògica Aquesta metodologia, que aprofundeix en el seu article History of Science and its Rational Reconstructions 1972 l’assimila a altres autors postpopperians com ara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina