Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
graviera
Alimentació
Formatge grec fet amb llet d’ovella, de cabra o de vaca, de pasta dura cuita i textura cremosa, madurat durant un període mínim de tres mesos i amb gust dolç i afruitat.
formatge de raclet
Formatge de raclet
Pierre Guinoiseau (CC BY 2.0)
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura cremosa, madurat durant un període de tres a quatre mesos, de gust dolç i lleugerament cítric, originari del cantó suís de Valais.
bastela
Gastronomia
Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolvorat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.
lasanya
lasanya
Alimentació
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que, un cop bullides, hom prepara superposant-les i intercalant-hi capes de carn picada o de verdura i cobrint-les amb salsa i formatge ratllat.
fontina
Alimentació
Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, flexible, amb forats petits, i de sabor suau, amb un 45-50% de matèries grasses, propi de la Vall d’Aosta.
brie
Brie
(CC0 1.0)
Alimentació
Formatge francès fet amb llet de vaca, semblant al camembert, de crosta florida de color blanc i pasta tova, cremosa, de color groc palla i sabor intens, amb un 45% de matèries grasses.
El seu nom prové de la regió de Brie
rímel
Cosmètica
Nom comercial d’una pasta cosmètica feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les.
La Porcellana, SA i els Florensa
La porcellana La porcellana és una terrissa molt fina formada per feldspat i caolí, que pot ser transparent Fou descoberta a la Xina, abans de l’era cristiana i coneguda pels europeus a l’edat mitjana La primera fàbrica europea s’establí a Dresden Alemanya al començament del segle XVIII Després, el descobriment de jaciments de caolí portarà a la seva aparició a Holanda i França Les manufactures de Llemotges i Sèvres donaran nom a l’anomenada porcellana francesa o tendra, que es diferenciava de la dura o xinesa perquè el punt de cocció era més baix i l’esmalt exterior es podia ratllar més…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…