Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX, Alier SA 1986. Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat.
Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824. Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa. En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia de D.Juan Vilaseca.
El primer Vilaseca que ens interessa devia ser fill del primer paperer que s’instal·là a Capellades. Es deia Josep Vilaseca i Domènech i havia nascut en la dècada dels anys quaranta. Era un artesà i un bon tècnic, d’aquells que havien après l’ofici al costat de les tines i no als despatxos. Les “Observacions” —en un quadre a part— que figuraven en la seva fàbrica uns anys després, diuen molt sobre la seva personalitat. Coneixia millor que ningú la feina dels seus obrers i tenia un especial interès a fer un paper de primera qualitat.
Fàbrica de Capellades de J.Vilaseca i Nebots (postal del començament del segle XX). Josep Vilaseca incorporà els seus nebots a l’empresa. Han abandonat la definició de fabricants de paper de tina fet a mà i han instal·lat màquines de paper continu amb les quals produeixen paper satinat i sense satinar per a imprimir i litografiar.
En el context del que era la tècnica paperera a Capellades i a Catalunya a mitjan segle XIX, paper de qualitat significava paper artesà, especialment en les darreres etapes del procés de fabricació. El seu era el paper de barba, de fil, destinat a documents oficials, títols mobiliaris —accions i obligacions—, bitllets de banc, paper segellat per a escriptures i documents notarials, etc.
El 1877, Josep Domènech va fer la seva primera presentació pública amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona. Hi presentà paper fet a mà. I ho deien amb orgull, ja que el paper mecànic era sinònim de baixa qualitat. El seu primer molí paperer a Capellades fou el de can Separa, mentre que el despatx comercial, i primer punt de venda, era a Barcelona, a la plaça de la Mercè, núm. 4.
Paper comercial de la fàbrica de Capellades de Josep Vilaseca i Domènec, 1889.
El creixement de la indústria-artesania va ser espectacular. L’any 1888 la seva empresa es considerava la primera d’Europa quant a producció de paper de fil o de barba, amb 2 500 quilograms diaris. Josep Vilaseca tenia aleshores set establiments fabrils a la comarca de l’Anoia, entre els quals es trobaven el de can Separa, el de ca l’Anton, a la mateixa població de Capellades, i altres molins paperers del voltant. La font energètica era l’aigua i la potència de cada salt limitava la producció de cada molí paperer. El propietari es va veure obligat a incorporar màquines de vapor per a poder completar la demanda energètica de les seves fàbriques.
Josep Vilaseca es convertí en el principal proveïdor de les grans companyies i institucions públiques espanyoles que havien d’emetre títols de deute, obligacions o accions. Entre els seus clients hi ha els ajuntaments de Barcelona, Girona, Madrid i Bilbao, les primeres companyies ferroviàries de l’estat, el Banc Hispano Colonial, la Companyia de Tabacs de Filipines i el Banc Vitalici —companyia d’assegurances—. Un departament de l’empresa es dedica a la fabricació de paper segellat, que té com a clients els governs de bona part de les repúbliques de l’Amèrica llatina. És natural que l’Exposició Universal de Barcelona li atorgués la medalla d’or del certamen.
Josep Vilaseca és proveïdor únic de la Impremta de Successors de Narcís Ramírez, de Barcelona, la més important de Catalunya, a la qual proporciona el paper anomenat “florete”, que és el de gran qualitat.
Les fàbriques tenien aleshores 550 treballadors. A Barcelona el vell despatx de la plaça de la Mercè ha estat substituït per uns locals molt més espaiosos, que serveixen també de magatzem, al Dormitori de Sant Francesc, núms. 19 i 21, i al Passatge de la Pau, núms. 13 i 14.
Les marques utilitzades són República Mexicana i El Águila Mexicana per a productes destinats a aquest país; El Gallo de Oro, Barba Azul i el paper de palla de blat La Mariposa, un dels més coneguts en el sector dels papers de fumar.
Josep Vilaseca participarà amb èxit a l’Exposició Universal de París del 1889, on obtindrà una medalla de plata.
Al final de segle, la producció ha passat de 2 500 kg a 4 500 kg diaris, segons informen ells mateixos. El mercat americà ha anat agafant volada. A les repúbliques ja esmentades cal afegir la de Veneçuela, el Salvador i Hondures. Als productes de qualitat i de luxe de la casa s’han afegit articles més de batalla, com els llibres ratllats, les llibretes i els carnets. Per primer cop abandonen la definició de fabricants de paper de tina fet a mà, ja que han incorporat màquines de paper continu que els donen paper satinat i sense satinar per a imprimir i litografiar.
Anunci de les fàbriques de Capellades de Vilaseca i Comas (El Mercurio, 1924). L’any 1920 l’empresa es dirà Vilaseca i Comas.
Al començament del segle XX, Josep Vilaseca donarà entrada en el negoci als seus nebots, i l’empresa es converteix en J. Vilaseca i Nebots. A la seva mort, l’any 1920, l’empresa tornarà a canviar. Josep Vilaseca, un dels nebots, incorporarà Lluís Comas i la denominació serà ara de Vilaseca i Comas.
L’any 1925, la Unió Sindical de les Indústries del Llibre visità oficialment les fàbriques de Vilaseca i Comas a Capellades. Ara els establiments són tres. La producció és de 4 000 kg de paper al dia i l’empresa està ja plenament mecanitzada: secció de classificació, de trituració dels draps, maceració i instal·lacions mecàniques per al rentatge; el desfibrament i el blanqueig de la pasta formaven la primera etapa del procés. La confecció del paper anava a càrrec de dues màquines, que feien el paper de barba comú i els fulls que es destinaven en el moment de la visita a l’estampació de títols de deute de la Companyia de Ferrocarrils. El procés es completava amb els departaments d’assecatge, setinatge i embalatge.
Fets posteriors
- 1931 - Es dissol Vilaseca i Comas, i es constitueix J. Vilaseca i Companyia, SL. Els socis són Josep Vilaseca i Domènech i Ferran Vilallonga i Balén.
- 1932 - Es constitueix J. Vilaseca, SA, amb un capital de 550 000 ptes.
L’empresa es manté.
Josep Vilaseca i Domènech. Observacions que deuhen tenirse en compte pera la bona fabricació del paper de barba
1ª La cola, sobre tot que sigui blanca y bona, y procurar tot lo que’s puga que sigui ben collada.
2ª Al encolar las postas, al seu pas obriu bé l’ULL DE LA POSTA AMARADA, y si es paper PRIMET, vol ser la cola bastant calenteta.
3ª Al prempsar la MOYADA del paper encolat, ferho poch á poch, baixar la moyada al seu pas, no massa depressa.
4ª El paper encolat es bo tot l’any tapar las postas encoladas, y molt més encare FENT AYRE.
5ª Las carnassas, si portan GREIXOS, posar cals viva al safreig, y rentar molt las carnassas; no plányer l’aygua es el tot.
6ª Tot paper avuy vol ser satinat de satinador, y no hi ha més que posar á la nit en prempsa’l paper que volgueu satinar á l’endemá dematí, ja que’l paper lo volen molt satinat; particularment las 1ª, 2ª, 3ª y MARCAS MAJORS y pastas COQUILLS.
7ª Si’l paper no es satinat y ponat, las 1ª, 2ª y 3ª no’l volen, marcas majors sobre tot; tot paper de plá ha de ser molt més satinat.
8ª El paper ab mans costeras assegura siga llustrós, de satinador, y més las 1ª, 2ª, 3ª, barretinas, marcas majors y coquills, pero que no sigui recremat.
9ª Al prempsar el paper, escanyar no més els quadernnillos, volen las raimas altas.
10ª Tot paper 3ª y 4ª, que no passi de 17 lliuras la resma, assegurar satinat de satinador, y á la prempsa no més escanyar els quadernillos, perque volen las raimas altas.
11ª El paper 1ª, 2ª y 3ª assegurar siga ben fletat, que no quedi cap full guerxo, sobre tot.
12ª Heu de guardar dintre una carpeta copias en posta de tots els papers que feu, apuntant á la mateixa carpeta, quína pasta heu gastat, quán tint hi heu posat y quántas ferradas de cada classe, y aixís fareu el paper tot l’any igual.
13ª Las pastas 5ª, 4ª y 3ª regular y prolongat al igual que la 1ª y 2ª regular y prolongat, hi ha tendencia que’l FULL TINGA PALP, y las raimas altas, per lo tant ALS´A DE PUNT EL CILINDRE DE RAPIST mitja hora avans de buydar, y remenar que’s posi ESPONJADA, y més encare en las classes 4ª y 5ª.
14ª SATINADOR.— L’amo ha de posar el punt y l’amo ha de mirar á cada moment si’l punt se mou.
15ª Avans de portar la máquina de fer paper, fora del pas, per obtenir més fabricació, val més FER RELLEU á totas horas, puig el full lo volen clos, clos y plè, y cuidado que las pastas no’s aixuguin massa aviat, y no duguin molta aygua perque la máquina no vol que se li POSI MASSA PES A LA ROMANA, ni tenir que prempsar molt ab la prempsa PUNADORA. Si no, es fa malbé’l BOMBO, que acabaría per tallar LA TELA, com va passá á ca’l Pere Puig del Molí Cubé, tot per fer las cosas á cops de puny y no estudiar.
Barcelona 10 de maig de 1899
NOTAS IMPORTANTS
PRIMERA.— Las balas ben fetas, escanyar bé las balas y fardos, mullar la corda á la part del nus al escanyar. Molt cuidado al carregar y descarregar.
SEGONA.— Repassar embarrats, arbres, rodas, daus, volants, dents, etc., etc., en una paraula: repassar y vigilar molt cada día, no esperar á Santa Bárbara.
font: Revista Gráfica, Barcelona 1901, pàg. 43.