Resultats de la cerca
Es mostren 1961 resultats
art incaic
Art
Art desenvolupat pels inques.
Propi d’un poble pràctic, capaç d’una excellent utilització de les tècniques aleshores conegudes, en l’arquitectura l’art incaic és essencialment utilitari, en l’escultura és inexistent i en la pintura es limita a la decoració de pots de fusta queros L’arquitectura palesa una gran habilitat en el treball de la pedra, que permeté de dur a terme notables obres d’enginyeria —terrasses de conreu, canals d’irrigació, dipòsits d’aigua per al regadiu, fortaleses com la de Sacsahuaman, a Cusco , muralles com les de Machu-Picchu , magatzems fortificats—, situada a les vies de comunicació, les quals…
sobirania
Història
Política
Dret
Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…
monestir de Camprodon
El monestir de Camprodon
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Camprodon
), situada dins l’actual vila de Camprodon.
Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté d’unir-se…
gramòfon

Gramòfon del 1910
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…
Enric IV de França
Història
Rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610), comte d’Armanyac, duc de Vendôme i d’Albret i príncep de Bearn, fill de Joana III de Navarra i d’Antoni I de Navarra, duc de Vendôme.
Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats…
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels bàndols 1411, però…
Filip II de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (356-336 aC).
Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la…
Urbici Soler i Manonelles
Escultura
Escultor.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància…
Miquel Salvà i Munar
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la…
David Medalla
Art
Artista filipí.
A principi dels anys seixanta viatjà a Europa, i a París realitzà les seves primeres performances en aquesta ciutat conegué nombrosos artistes i pensadors, la qual cosa li permeté entrar en contacte amb l’avantguarda artística del moment i amb figures clau de l’art del segle XX Entre el 1963 i el 1967 desenvolupà el període cinètic del seu treball amb obres com Bubble Machines , Sand Machine o Mud Machine , que concentren la relació amb la natura en una forma elemental per tal d’explorar l’experiència estètica, les interaccions poètiques entre la tecnologia desenvolupada per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina