Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Louis-Ferdinand Céline
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptor francès Louis-Ferdinand Destouches.
Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…
Lillian Hellman
Literatura catalana
Escriptora.
La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant memorialístic La seva…
Josep Maria Garcia
Literatura catalana
Sainetista.
Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del…
Berenguer d’Anglesola
Història
Darrer senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer VI d’Anglesola
), de la branca directa.
Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però el 1396, el…
Castell de Vilademàger (la Llacuna)
Art romànic
Situació Vista aèria del penyal on s’alcen les ruïnes del castell i l’església de Sant Pere de Màger ECSA - J Todó Les ruïnes del castell, dins l’àmbit de les quals hi ha l’església de Sant Pere, són bastides al cim d’un espadat, a uns 712 m d’altitud, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, dominant la població actual Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Hom hi pot accedir per un camí que té l’inici a l’extrem est de la Llacuna El camí carreter passa pel costat de les escoles, del cementiri i, després de deixar a mà esquerra el camí que va a cal Marquet, arriba a una esplanada que…
pont de les Ferreres
El pont de les Ferreres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte romà, prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al N de Tarragona, dit també pont del Diable
.
Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental…
samnita
Història
Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la…
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb Teodrata i…
Faune
Mitologia
Semideu romà, net de Saturn.
Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina