Resultats de la cerca

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis

Fou fundada els anys setanta per Dolors Ribas, que juntament amb Sílvia Paz i altres professors imparteixen diferents especialitats dins el món de la dansa iniciació, clàssica Vaganova escola russa, clàssica Royal escola anglesa, contemporània, modern jazz, afrojazz, hip-hop, dansa de caràcter, dansa creativa, clàssica espanyola, balls llatins, dansa teatre, dansa del ventre, estructuració corporal i pilates, per a tots els nivells i totes les edats L’escola ha actuat en diverses localitats arreu de l’Estat espanyol i també a Bèlgica i Alemanya, i ha obtingut premis en concursos…

En els inicis de la seva activitat com a compositor rebé el suport decisiu de Koussevitzky De la seva abundant producció destaquen nou simfonies, l' American Festival Ouverture 1939, els ballets Undertow 1945 i Night Journey 1948, la cantata A Free Song 1943, l’obra orquestral New England Triptych 1956, A Song of Orpheus 1962, per a violoncel i orquestra, i l’òpera The Mighty Casey 1953 Director de la Juilliard School of Music 1945-62 i del Lincoln Center for Performing Arts 1962-69, obtingué dos premis Pulitzer 1943 i 1985

A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues

Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”

Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of the Earth 1980

Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980