Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
teloni
Història del dret
Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; a la península Ibèrica continuà essent percebut durant la dominació visigòtica, i perdurà en els regnes cristians després de l’ocupació musulmana.
A Castella i a Lleó el teloni arribà a identificar-se amb el portaticum o portazgo a Navarra, a Aragó i als comtats catalans i, en general, a la corona catalanoaragonesa, amb la lleuda
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
portantveus
Al Principat de Catalunya, als regnes de València i Mallorca i a Sardenya, títol oficial donat al governadorgeneral com a representant, en el seu origen, del governador general de la corona, càrrec vinculat al primogènit.
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Bernat Metge
Autògraf de Bernat Metge, on figura com a notari i escrivà dels delmes concedits pel papa Benet XIII al rei Joan I (1396)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el…
, ,
serreta
Transports
Peça massissa de ferro, semicircular, amb una de les vores dentada, que, subjectada damunt el morro d’un mul o un ase, serveix per a guiar l’animal en accionar les regnes, a les quals va unida.
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
regne de Nàpols
Història
Antic regne d’Itàlia, que comprenia tota la Itàlia del sud i Sicília.
Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina