Resultats de la cerca
Es mostren 7011 resultats
Antoni Ricard
Metge de la casa reial de la corona catalanoaragonesa des del 1395.
Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral
Juan de Arce
Història
Militar
Militar castellà, comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.
La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640
manufactura de Gobelins
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Manufactura reial fundada per J.B.Colbert el 1662 a casa dels tintorers Gobelins.
Consagrada primerament a la producció de tota mena d’objectes per al servei del rei, aviat produí només tapissos CLe Brun dirigí l’equip d’artistes que hi treballaren De la tapisseria de Gobelins són famoses les sèries de La història de Constantí, Les Muses, La història d’Alexandre, La vida de Moisès i Don Quixot
Archivo de Arte Valenciano
Historiografia catalana
Revista de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València dedicada a l’estudi de l’art i dels artistes valencians i a l’edició de fonts relacionades amb aquests temes.
Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el 1917 passà a…
Campionat del Món de Natació

Piscina construïda al Palau Sant Jordi per acollir el Campionat del Món de Natació del 2003
Reial Federació Espanyola de Natació / Jorge Andreu
Natació
Competició internacional de natació disputada cada dos anys.
Organitzat per la Federació Internacional de Natació, la primera edició tingué lloc a Belgrad l’any 1973 Barcelona acollí la desena edició entre el 12 i el 27 de juliol de 2003 Es disputaren proves de natació, tant en piscina com en aigües obertes, natació sincronitzada, salts i waterpolo Els recintes utilitzats foren el Palau Sant Jordi natació, la piscina municipal de Montjuïc salts, les piscines Bernat Picornell natació sincronitzada, el Club Natació Barcelona waterpolo i el port de Barcelona aigües obertes Reuní 2015 esportistes en representació de 157 països, 215000 espectadors i una…
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…
sobrecèdula
Història del dret
Segona cèdula reial perquè fos observat allò ja manat en una primera cèdula.
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano
regir
Història
Exercir (un càrrec o ofici reial, municipal, etc), sense ésser-ne el titular.
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge de la ciutat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina