Resultats de la cerca

Fundat l’any 1948, fou impulsat per un grup d’estudiants del Centre Parroquial de Sant Pere El 1951 s’inscriví en competicions federades i la temporada 1955-56 disputà la fase d’ascens a primera divisió catalana Jugà en divisions territorials fins el 1961, desaparegué, i l’any 1965 fou refundat i inscrit a l’OAR L’any 1966 creà la secció femenina i el 1968 retornà a les competicions federades La temporada 1970-71 ascendí a tercera divisió estatal L’any 1974 l’equip masculí desaparegué de nou, tot i que la resta d’equips perduraren El 1978, després d’una greu crisi, l’equip femení i l’escola…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és advocada en exercici des del 1988, i els anys 2003-07 fou presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates Inicià la carrera política el 2007 com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona Els anys 2011-13 fou cap de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i aquest any passà a ocupar un escó al Senat per designació del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya  partit en el qual havia ingressat el 2008 fins el 2016 El gener del 2016 fou elegida diputada al Congrés, càrrec al qual renuncià el juny del…

Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…

Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…

Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la tiara de…

El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819, 1826 i 1832,…

Professor de política econòmica i director d’estudis i estadística del Banco de Portugal 1977-79 i 1981-85 Membre del Partido Social Democrata , en 1980-81 fou ministre de Finances en el govern de centredreta de Francisco Sá Carneiro , el 1983 esdevingué president del seu partit i el 1985, després de la victòria electoral socialdemòcrata a les eleccions generals, fou successivament reelegit com a cap de govern fins el 1995, en què renuncià a la candidatura de les legislatives per a presentar-se a les presidencials de l’any següent, en les quals fou derrotat pel socialista Jorge Sampaio Els…

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…

Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei 1289 Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria 1309 Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta 1309-12 Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II 1316, descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet Projectà una visita al Sant…