Resultats de la cerca
Es mostren 1831 resultats
Charles-Edmond -Henry de Coussemaker
Música
Musicòleg francès.
Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…
Francesc Màrius Bistagne i Maestre
Cinematografia
Editor.
Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…
tomba de Qin Shi Huangdi
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC) amb més de 6 000 figures de soldats de terracota simulant un exèrcit en formació de batalla
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l…
tematisme/atematisme
Música
Concepcions que engloben, respectivament, aquella música que utilitza el tema com a base estructural i organitzativa del material de l’obra -cas del tematisme- i, per contra, aquella música que en prescindeix -atematisme-.
Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs…
William Hogarth
El contracte matrimonial, de William Hogarth
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755,…
James Ensor
Les màscares escandalitzades (1883), de James Ensor
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor flamenc.
Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i escenes d’…
Xavier Garcia i Pujades
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura…
Toni Canet
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director de cinema Antoni Pérez Canet.
Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà La camisa de…
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, historiador, memorialista, crític i traductor.
Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…
,
Ferdinand Ries
Música
Pianista, compositor i director alemany.
Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina