Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
L’organització eclesiàstica del Pallars
Art romànic
Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…
Art 2012
Art
La incertesa creix i s’instaura el pessimisme Calendari d'exposicions 2012 No sols els indicadors econòmics van assenyalar la inestabilitat que viu el país En tots els àmbits de la societat i en la cultura d’una manera especial, la situació de crisi va dictar els programes i les accions Per primer cop en la història democràtica, la Generalitat de Catalunya no va poder complir els terminis de pagament de les subvencions que havia atorgat abans de l’estiu a través del Departament de Cultura, de manera que la majoria d’institucions culturals es van haver d’acollir a crèdits que no saben quan…
Arquitectura 2009
Arquitectura
Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
Terrassa
Vista general del centre de Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…
Arqueologia funerària
“ he arribal a l’edat en què la vida, per a qualsevol home, és una derrota acceptada Dir que els meus dies estan comptats no té sentit així ha estat sempre així és per a tothom ” Margarite Yourcenar, Memòries d’Adrià El significat de la mort a l'Antiguitat tardana La mort és un dels tràngols més difícils que ha de passar l’home Tota la seva existència es desenvolupa entre la indissoluble polaritat de vida i mort que es fonamenta en una consciència religiosa universal, almenys en el nostre univers, segons la qual la natura humana es compon d’un cos material i una altra entitat immaterial l’…
L’activitat econòmica del romànic del Maresme
Art romànic
El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Lloret de Mar
La platja de Fenals, de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la Selva, a la Costa Brava.
Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…
Vila d’Àger
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila d’Àger, sorgida a redós de la canònica de Sant Pere, amb el Montsec d’Ares al fons ECSA - M Catalán La vila d’Àger és situada al bell mig de la vall que porta el seu nom, sota el sector central de la serra del Montsec, al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes del castell i de la canònica de Sant Pere Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Àger és a 39 km al N de Balaguer, per la carretera de Tremp FFLI Història Sense dur a terme excavacions, no es pot dir res sobre el poblament antic d’Àger que, per les troballes de moneda ibèrica ilergeta vers el 105…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina