Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
estabilitzador
Transports
Cadascun dels conjunts de superfícies fixes o mòbils, situades generalment a la part posterior del buc d’una aeronau, que serveixen per al control de l’estabilitat i el comandament de l’aeronau.
llapó
Protistologia
Agrupament d’algues microscòpiques incrustants, a vegades amb molses i líquens, que formen capes verdes i viscoses sobre superfícies (teules, rajoles, etc) exposades a la humitat o sobre objectes submergits a l’aigua.
tractament superficial
Tecnologia
Tractament a què hom sotmet les superfícies d’una peça metàl·lica per a modificar-ne les propietats o les característiques mecàniques o per a revestir-la d’una capa protectora metàl·lica o no.
Són tractaments superficials el cromatge, el niquelatge, l'argentament, l' estanyada , etc, i la pintada , l' envernissament , etc
autoadhesiu | autoadhesiva
Disseny i arts gràfiques
Dit del material que pot adherir-se mitjançant un adhesiu no solidificat repartit per una de les seves superfícies i generalment protegit per una pel·lícula que hom arrenca immediatament abans de l’adhesió.
És emprat en etiquetes, precintes, etc
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Carmelo Bernaola
Música
Compositor basc.
Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà, alhora, per…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina