Resultats de la cerca

Destacà en les categories juvenils de la seva illa natal, i l’any 2001 fitxà per l’Sporting de Portugal, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga portuguès del 2002 L’any següent fitxà pel Manchester United, en el qual substituí David Beckham, que havia marxat al Real Madrid, i guanyà la Copa anglesa del 2004, els Campionats de Lliga anglesa del 2007 i del 2008 i la Lliga de Campions de la UEFA del 2008 El 2009 fitxà pel Real Madrid , i amb aquest equip guanyà la Copa del Rei 2011, 2014, el Campionat de Lliga 2012, 2017, la Supercopa d’Espanya 2012, la Lliga de Campions de la UEFA 2014, 2016…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…

Vida En començar la dècada del 1550 es traslladà a Roma amb el seu pare i dos dels seus germans El 1559 treballà al servei de Charles de Guise, cardenal de Lorena Més tard anà a Anglaterra, possiblement amb el seu oncle Girolamo El 1562 entrà al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra A partir d’aquest moment realitzà freqüents viatges al continent i sembla que exercí tasques d’agent secret al servei de la reina El 1564 fou capturat pel cardenal Farnese a Roma, però al final d’aquell mateix any aconseguí tornar a Anglaterra Això li causà diversos problemes legals i hagué d’anar a Itàlia en…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a…

Pel seu caràcter secret i reaccionari fou suprimida el 1803 El mateix Diessbach havia fundat, el 1782, l’Amicizia Sacerdotale, per a la formació sacerdotal segons els principis d’Ignasi de Loiola El clergue PB Lanteri, collaborador de Diessbach, intentà de restaurar, el 1817, i ja amb més publicitat, l’Amicizia Cristiana, que prengué el nom d’Amicizia Cattolica fou dissolta el 1828

La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…

Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà 1964, en fou professor fins el 1968 Ha treballat amb Franco Albini , Louis Kahn, ZS Makowsky, Richard Rogers , amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice Des del 1981 té el seu propi estudi Renzo Piano Workshop amb oficines a París, Gènova i Nova York La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya 1989, el premi Kyoto 1990, la Gran Creu de cavaller de l’orde del …

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan…