Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
Sistemàtica i filogenènia dels insectes
Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…
Butsems i Fradera
M Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera del mosaic hidràulic al ciment Paper comercial M Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera M Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes, però la segona capa, la del fons, era…
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu funcionament, els…
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
acantopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup format pels peixos que, com els llobarros, els serrans, els molls, els sards, etc, presenten veixiga, estan mancats de tubs pneumàtics i tenen radis espinosos a les aletes.
efecte granular
Electrònica i informàtica
Fenomen propi dels tubs electrònics, consistent en l’aparició de fluctuacions del corrent de sortida, degudes a l’emissió discontínua del càtode i a les fluctuacions instantànies en la distribució dels electrons entre els elèctrodes.
integració fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Comunicació
Fenomen que té lloc en el mosaic dels tubs analitzadors, segons el qual cada cèl·lula elemental es carrega, durant l’emissió d’una imatge completa, gràcies a l’emissió fotoelèctrica produïda per la llum incident.
Fou emprada per primera vegada a l’iconoscopi
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina