Butsems i Fradera

M. Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera: del mosaic hidràulic al ciment

Paper comercial. M. Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics. El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera.

M. Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics. Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció. Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes. La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes, però la segona capa, la del fons, era formada per sorra basta, mentre que la de dalt contenia una sorra molt fina, capaç de rebre un dibuix i uns colors que donaven la personalitat a la rajola.

La maquinària necessària era formada especialment per malaxadors i per premses. Els malaxadors eren aparells mescladors que donaven les pastes necessàries per a les dues capes del mosaic. Uns operaris proveïts de motlles que tenien el dibuix de la rajola col·locaven les capes —amb l’afegit del color aquelles que corresponien a la capa superior i a la vista—, i després passaven el resultat a una premsa hidràulica, que funcionava moguda per una màquina de vapor.

La fàbrica de M. Carles Butsems es trobava en el que se’n deia aleshores l’Eixample de Santa Madrona o, més popularment, la França Xica, a la falda de Montjuïc, darrera de l’actual plaça d’Espanya. Ocupava 200 000 pams2.

La fàbrica de rajoles havia de tenir una botiga-exposició dels seus productes. Els clients de Butsems eren els arquitectes i els constructors, però, a la vegada, els clients d’aquests també tenien la seva paraula a l’hora d’escollir els materials.

La botiga al carrer de Pelai de Barcelona (fotografia del començament del segle XX).

La seva primera botiga es trobava en el número 42 del carrer de Pelai. El mosaic o la rajola no era l’únic producte que s’hi exhibia. La fàbrica proporcionava també graons de pedra artificial per a escales, safareigs de granit i diversos productes fets de ciment natural. A més, per poder complaure el client, la botiga tenia dipòsit de ciment del país i de l’estranger. És en aquest àmbit de la botiga on cal veure l’inici de l’interès de Carles Butsems pels ciments.

Al començament de la dècada dels anys noranta —el 1891 o el 1892—, Carles Butsems incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera i Camps. Tenia tres filles i tres gendres. Amb Josep Fradera constituirà M. C. Butsems i Fradera. Dos o tres anys més tard es creà la societat M. C. Butsems & Fradera i Companyia, en la qual participaren els altres dos gendres —Pius Martí i Manuel Cabarrocas—, com a socis cooperadors.

Oferta de ciments a Catalunya, al començament de segle.

El 1893 la botiga es renovà i canvià de lloc; passà del número 22 al 42 del carrer de Pelai, amb més espai i més possibilitats de presentar els productes propis i els representats. La fàbrica mantingué les rajoles hidràuliques com a principal producte de fabricació i venda, però afegí el de les canonades de ciment, que es destinaven a la conducció d’aigües. Les canonades per a la conducció de gas acostumaven a ser de ferro, mentre que les que portaven aigua en petita quantitat eren de plom. El ciment es presentava com el material més convenient, i de més bon preu, per a la conducció de líquids de gran volum.

L’any 1897, Carles Butsems i Josep Fradera tenien fàbrica a Bilbao. No es devia mantenir gaires anys. Aleshores disposaven de 212 obrers: 175 a Catalunya i 30 al País Basc. Venien a la Península, però també a les colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i les Filipines).

El 1900, l’empresa de Carles Butsems i Josep Fradera havia guanyat prestigi com a constructora de mosaics i canonades de ciment. S’havia presentat en diverses exposicions de l’estat i internacionals, en les quals havia obtingut alguns premis. Entre altres, concorregueren a la de Chicago del 1893 i a les de Manila i el Cairo del 1895, segons pròpia declaració; cal aquest aclariment perquè també faran constar la seva presència a la Universal de Barcelona del 1888, si bé no figuren en cap relació d’expositors.

El seu interès pel ciment pòrtland devia ser conseqüència de la forta diferència de preus que hi havia entre els naturals del país i aquest, que s’importava de França i de la Gran Bretanya (vegeu quadre adjunt). El 1900 tenien la que va ser probablement la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya, instal·lada a Olèrdola, una població del Baix Penedès, tocant al Garraf. La producció, però, devia ser reduïda i com a prova, ja que l’Associació d’Arquitectes de Catalunya no dona preus pel ciment pòrtland del país aquest any.

La fàbrica de Vallcarca

Vista de la pedrera (postal de començament de segle).

Les roques calcàries del Garraf i la línia ferroviària de Barcelona a Vilanova i la Geltrú, oberta des del 1881, devien donar la idea de millorar l’emplaçament de la fàbrica de ciment. Carles Butsems va morir al començament del 1902 i no va poder veure la nova fàbrica acabada, però sembla evident que devia participar en el projecte.

L’empresa comprà sis quilòmetres quadrats de terreny a la cala de Vallcarca, terme municipal de Sitges. La fàbrica es construí al peu de la pedrera i al costat de la via fèrria, on es feu un baixador i una via particular per a facilitar el transport del ciment. Hi havia quatre forns verticals, que tenien una capacitat de 100 t cadascun. L’energia era proporcionada per màquines de vapor amb una força de 250 cavalls. Les sitges o dipòsits de ciment tenien una capacitat per a 3 000 t.

La fàbrica s’inaugurà el 21 de maig de 1903, quan tots els elements estaven ja en marxa. Fou un acte important amb presència d’autoritats provincials i d’enginyers catalans. Com a anècdota es pot explicar que els convidats hagueren d’arribar a peu a la fàbrica, ja que el ferrocarril s’espatllà a 800 m de distància, un fet evidentment no imputable als industrials.

Hi havia aleshores 200 obrers treballant a les pedreres i a la fàbrica. La seva instal·lació, allunyada d’un nucli urbà, obligà a la creació d’una colònia industrial.

La partició del negoci

La família Butsems i Fradera.

A la mort del fundador, l’empresa continuarà amb el mateix nom, però amb tres gerents, que eren els tres gendres: Fradera, Martí i Cabarrocas

La fàbrica de ciment i calç d’Olèrdola es tancà aviat, el 1906 o el 1907. La que tenien al Poble-sec, al carrer de l’Olivo, es cremà el 1906. Hi treballaven 170 obrers, dedicats a les rajoles tradicionals i als tubs de ciment. Es van salvar les màquines de vapor i les existències de mosaics, però els edificis s’ensorraren tots i es cremaren tots els motlles. Els amos van considerar que l’incendi havia estat intencionat, però la fàbrica estava assegurada i no se’n va parlar més. Es tornà a posar en marxa en el termini de pocs mesos.

La botiga del carrer de Pelai fou renovada una vegada més el 1908. I ho feren de tal manera que van rebre un premi extraordinari de l’ajuntament de Barcelona, un premi de molt prestigi i en uns anys en els quals l’arquitectura i l’interiorisme barcelonins estaven a un nivell altíssim. L’interior de la botiga, en aquest cas, era cobert amb els mosaics fabricats per l’empresa. El ciment no hi era present.

El 1913 es produirà la repartició del negoci. La societat havia de renovar-se des de la mort del fundador i s’aprofità el moment per a dividir-la en les dues grans unitats que s’havien configurat. La fàbrica de mosaics serà de l’empresa Butsems i Companyia, en mans de Manuel Cabarrocas i Pius Martí. La fàbrica de ciment de Vallcarca quedarà en mans de Fradera i Butsems, és a dir, de Josep Fradera i la seva esposa. La primera es quedà amb la botiga del carrer de Pelai, que exhibia els productes de rajoleria, mentre que els cimenters obriren un despatx a la Ronda de la Universitat, núm. 35.

Des d’aleshores la marxa de les dues empreses serà absolutament independent. Fradera i Butsems publicarà un anunci en el qual recorda que ja no es dedica a la fabricació i venda de rajoles i tubs de ciment. La inversió dels noms de l’empresa no eliminava els malentesos.

Butsems i Companyia tingué el seu moment bo en guanyar el concurs convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1915 per a trobar els constructors de les canonades que havien de portar l’aigua de Montcada fins a la ciutat. El 1917 o el 1918 obriren una nova fàbrica a Madrid i participaren en la creació d’una empresa de productes ceràmics de la Bisbal de l’Empordà, que es deia Coromina, Butsems i Companyia.

Forn rotatori (postal de començament de segle).

Fradera i Butsems es dedicà íntegrament a la fabricació de ciment pòrtland i calç hidràulica a la seva fàbrica de Vallcarca. El 1913 introduí forns rotatoris, en substitució dels verticals, similars als que tenia Asland al Clot del Moro. Segons anunciaven, durant la dècada dels anys vint la seva producció superava la de la competència i era la primera de l’estat.

El 1921 l’empresa era individual a nom de Josep Fradera. I es mantingué així fins el 1933, que es constituí Ciments Fradera, SA.

El 1973, Ciments Fradera es fusionà amb Ciments i Calçs Freixas i es constituí Ciments Uniland, SA.