Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
George Templeton Strong
Música
Compositor nord-americà.
El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…
Giuseppe Scarlatti
Música
Compositor italià.
Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també…
Giovanni Alberto Ristori
Música
Compositor italià.
Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’…
Rinaldo del Mel
Música
Compositor flamenc.
Portà a terme la major part de la seva activitat professional a Itàlia Pertanyia a una família benestant vinculada al ducat de Loren, i el seu pare tenia un càrrec a la cort La seva formació musical començà a la catedral de Saint-Rombaud, on ingressà com a nen cantor el 1562, sota el mestratge de Séverin Cornet L’any 1572 es desplaçà a Lisboa, i possiblement hi feu de mestre de capella Després de l’annexió portuguesa del 1580 per part de la corona de Castella, Mel marxà a Roma, i és probable que estudiés amb Palestrina En aquesta ciutat publicà les seves primeres obres i es…
Athanasius Kircher
Música
Historiador, filòsof, teòleg i teòric de la música alemany.
Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…
Conrad Friedrich Hurlebush
Música
Compositor, clavecinista i teòric alemany.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg…
Luigi Maria Baldassare Gatti
Música
Compositor italià.
Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart, que no encaixà…
Carlos Patiño
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música tingué excellents collaboradors, entre els quals l’arpista, compositor i…
captador solar
Captador solar de tipus pla
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar.
El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a estudiós de la…