Resultats de la cerca

Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…

Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més radicals, com es palesa en la…

Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…

Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i televisió Amb motiu…

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a…

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de la federació…

S’inicià al Gavà i poc després jugà al CF Badalona 1949-51 i CE Sabadell 1951-53, ambdós a segona divisió La temporada 1953-54 ingressà al RCD Espanyol, on es convertí en un dels millors laterals esquerres de la seva història La seva carrera acabà prematurament en patir una greu lesió a mitjan temporada 1958-59 Jugà 180 partits oficials amb la samarreta blanc-i-blava, marcà vuit gols i disputà la final de Copa del 1957 Posteriorment exercí d’entrenador dels equips inferiors del club i fou segon entrenador del primer equip 1968-70 També entrenà l’Olot, el Lleida, el Tortosa, el…

El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15…

Procedent del Chelsea anglès, fou un centrecampista i davanter que jugà al FC Barcelona entre el 2006 i el 2009 Guanyà una Lliga, una Copa i una Lliga de Campions, totes tres el 2009, i les Supercopes d’Europa i d’Espanya del 2006 Fou el primer jugador islandès que obtingué la Copa d’Europa Anteriorment havia jugat, també, al PSV Eindhoven i el Bolton Wanderers Com a barcelonista disputà 69 partits de Lliga i marcà 10 gols Després de la seva etapa blaugrana actuà al Mònaco, el Tottenham Hotspur, l’Stoke City, el Fulham i l’AEK d’Atenes Ha estat més de 60 vegades internacional i l’any 2007 es…

Es formà al futbol de base del FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1976 La temporada 1979-80 fou cedit al Valladolid i entre el 1980 i el 1983 jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió Actuava de defensa central i disputà algun partit amistós amb el primer equip del Barça Després d’una cessió a l’Osasuna 1983-85, fitxà per la Unió Esportiva Figueres 1985-93, coincidint amb els millors anys de la història del club empor-danès Com a entrenador ha dirigit el Figueres, el Roses, el Girona i el Barcelona B Entre el 2005 i el 2009 fou seleccionador de…