Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
Josep Mas i Dordal
Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…
Jean Lurçat
L’aigua i el foc (1958), un dels deu tapissos de la sèrie El cant del món , de Jean Lurçat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Tapisser, pintor i ceramista.
Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països a…
Feminal
Portada de la revista Feminal il·lustrada amb una fotografia de la reina dels Jocs Florals de Reus (23-VI-1912)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de La Ilustració Catalana.
Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres
Diccionari Aguiló
Portada del Diccionari Aguiló, edició dels materials lexicogràfics de Marià Aguiló feta per l’Institut d’Estudis Catalans el 1915
© Fototeca.cat
Materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).
Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga
elm
elm (Cassis saburon)
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels doliòlids, d’uns 6 cm de llargada, amb la closca de forma piramidal i globulosa, semblant a l’elm dels guerrers.
Habiten a la Mediterrània, en els fons arenosos propers a la costa, on excaven galeries cercant els molluscs bivalves, dels quals es nodreixen És comú i comestible
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
Stroganov
Família de grans comerciants i industrials russos dels s. XVI-XVII, coneguts per llur activitat colonitzadora dels Urals i de Sibèria.
Als s XVII-XIX ja eren grans terratinents i industrials, i els seus dominis ocupaven grans extensions Obtingueren grans privilegis de la corona Al s XVIII entraren a formar part de l’aristocràcia russa, amb títol de príncep Amb grans poders en els seus territoris, tenien el seu propi exèrcit i una administració interna Al s XIX ocuparen importants càrrecs polítics, diplomàtics i militars Cal destacar llur acció colonitzadora i de russificació de Sibèria Durant els s XVI-XVII foren patrocinadors d’una escola iconogràfica coneguda com a escola Stroganov , que…
cicloalcà
Cicloalcans més importants
©
Química
Cadascun dels composts alicíclics de fórmula general C n
H 2 n
.
Bé que són isòmers dels alquens, tenen propietats intermèdies entre les dels alquens i les dels alcans, i s’assemblen més a aquests en augmentar les dimensions del cicle Així, el primer membre de la sèrie, el ciclopropà, és un compost molt reactiu a causa de les tensions presents en el cicle de tres baules a mesura que augmenta el nombre d’àtoms de carboni del cicle disminueix la distorsió dels enllaços i, per tant, la reactivitat de la molècula, fins a arribar al ciclohexà, que la té ja molt semblant a la dels alcans Derivats…
Front d’Alliberament Gai de Catalunya
Sociologia
Organització autònoma i reivindicativa democràtica dels gais de Catalunya.
Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, fundat a Barcelona el 1971 fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC , publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional AGI Contribuí directament a la fundació dels moviments…
International Telephone and Telegraph Corporation
Holding nord-americà constituït el 1920 per a la realització dels serveis de comunicacions fora dels EUA (els del territori dels EUA eren reservats a l’American Telephone and Telegraph).
Ha experimentat un creixement espectacular, en part gràcies a la diversificació de les seves activitats material bèllic, investigació espacial, productes industrials, xarxa d’hotels Sheraton, companyia de lloguer de cotxes Avis, etc, algunes de les quals duu a terme dins els EUA mateix Té unitats productives a la majoria dels països occidentals El 1985 obtingué un volum de vendes de 12 714 milions de dòlars i ocupà 232 000 treballadors A Espanya participa a la Standard Eléctrica 77% i a Marconi Española 80%